La mare circumstancial///

-Ja hi som, senyora! Carrer dels Sants Sagraments número 22 -anuncià el taxista.

Ella va esperar, uns instants, asseguda al seient del darrera del vehicle creient que el xofer li obriria la porta ajudant-la a sortir. Debades. L'home va anar directament a la part posterior del cotxe i, després d'obrir el capó, començà a extreure les maletes de la senyora.

Aquesta, en veure que l'home no s'havia adonat del detall (qui sap, potser s'estava fent l'orni), i  que estava entretingut amb les maletes, va decidir baixar sense l'ajut del taxista. Amb cara enutjada es va situar a la vorera, d'esquena al taxi, i es fixà en l'edifici. Era alt. El mirà de dalt a baix torçant lleument els llavis amb un cert disgust.

“Millorable!” -va pensar

-Son 49 euros amb 98 cèntims -li va dir el xofer que ja havia deixat les maletes, perfectament alineades a la vorera al costat de la dona.

Ella ni se'l va mirar. Posà la mà a la bossa, remenà amb dits àgils i va allargar un bitllet de 50 al taxista.

-No em torni el canvi. Prenguis alguna coseta -digué la senyora sense deixar de mirar l'edifici.

El conductor, clarament molest pels 2 cèntims de propina que li restaven, no va poder reprimir fer-li un comentari:

-Senyora, moltes gràcies. Es nota que està satisfeta amb el servei rebut -digué carregant de sarcasme l'agraïment.

-Millorable, senyor taxista. El servei és millorable.

El pobre home no sabia si etzibar-li un clatellot o deixar-la estar i marxar. Va decidir el segon i es disposà a anar cap a la porta del cotxe.

Tot just l'havia obert quan va escoltar la senyora que encara estava immòbil a la vorera.

-Ehem! Senyor taxista... No s'oblida d'una cosa?

Aquest encongí les espatlles tot posant cara de vaca perquè no entenia què li estava dient.

-Avisi al porter, home!! No voldrà que entri jo les maletes, oi?

Si les mirades poguessin fondre, la senyora ben vestida, digna, estirada, altiva, arrogant i desdenyosa...