Senyor doctor, em fa mal aquí...///

Mossèn Jordi no podia creure el que li estava dient la Patrícia. Havia arribat a la sagristia amb les galtes enrogides i amb aquella energia pròpia de qui està disposada a abraonar-se damunt qui fos. En un primer moment, en veure-la, Mossèn Jordi va pensar que no fos cosa de la menopausa, però aquella dona era massa jove per a tenir-la... tot i que “mai se sap, va pensar”. Però no, no era la menopausa el que havia alterat la Patrícia. Era quelcom més preocupant i terrible.

La Patrícia tenia una filla de 7 anys, la Carla. Una nena eixerida i sempre ben disposada a qualsevol cosa que se li demanés. A més a més, sempre oferia un somriure franc que, juntament amb uns ulls rodons, grans i clars, i el cabell ros i llis, li donaven un aspecte quasi angelical. Semblava un querubí com els que estaven pintats al sostre de l’absis.

Sense deixar de netejar la copa on hi posava la “sang de crist” en les litúrgies, Mossèn Jordi saludà la Patrícia posant cara de preocupació.

-I doncs, Patrícia, a què es deu tan trasbals.

-Mossèn, no sé si li ho haig de dir sota secret de confessió... -dubtà la dona-

-Ui, noia, vols dir que cal que obri el quiosc? –va bromejar el mossèn per a treure ferro a qualsevulla cosa que fos el que havia portat la Patrícia amb tanta ànsia -. Estigues tranquil·la, ja saps que sóc una tomba.

-Mossèn, li haig d’explicar una cosa que ara mateix, ......