Va començar amb una mirada///

Tot va començar amb una mirada. Un instant fugaç en que els ulls d’ambdós es van creuar, detenint-se com si un topall impedís seguir la trajectòria iniciada al passar la vista pel conjunt de persones que hi havia. Una fracció de segon que ni tan sols va permetre que cap dels dos veiés què envoltava les pupil·les que els havia magnetitzat. Ell va sentir la necessitat de tornar a trobar aquells ulls que l’havien sobtat.

Entre la gent que esperava l’autocar que portava els fills, de tornada d’una setmana de convivències, es feien grups de pares i mares amb animada i nerviosa conversa. Ell podia veure els pentinats i els colors dels cabells, les calbes, els monyos, les cues...  mentre fitava buscant els ulls que l’havien ullprès. Ella, alçava el cap amb prudent discreció mirant amb dissimulació cap on  abans s’havia trobat amb uns ulls que la sobtaren.

Les rialles de la gent,  la cridòria dels papàs i mamàs , neguitosos per l’arribada dels fills, no va evitar que novament les seves mirades es trobessin. Un altre instat fugaç però suficient per saber que aquells ulls es tornarien a mirar.

Amb furtives mirades es van anar escrutant i ....