dilluns, 20 de juliol del 2015

Solomon /// (un relat basat en fets reals)

Vam comprar, amb esforç i pencant molt, una casa amb jardí. Tres habitacions, dos banys, un estudi, una cuina gran i un menjador ampli i lluminós; el jardí era preciós i molt ben cuidat, amb gespa, uns quants arbres fruiters, pins, i una piscina. Per a mi i la meva dona era més que suficient i el jardí ens va enamorar.
Després d’uns mesos de deixar suor i lumbàlgies al jardí, vam decidir de contractar algú per a que en tingués cura perquè era una llàstima malmetre’l tenint-lo descuidat. La meva dona es va encarregar de trobar un jardiner i un dia em va presentar en Huku: un home negre que havia vingut de Burkina Faso. La veritat és que era treballador i molt curós amb tot el que feia... i a més a més, el preu que ens cobrava per hora era molt bo.
La meva dona és grafista i treballa a casa la major part del temps. Ara, amb internet, li permet fer la seva feina amb la comoditat d’estar a casa. I jo sóc cirurgià. Així que ens podíem permetre tenir algú que ens alliberés de les feines feixugues
Fou l’estiu passat, al juliol, que tenia guàrdia. Havia acabat de sopar quan em van avisar que hauria de visitar un pacient que s’havia presentat a Urgències. En Solomon.
Era un home negre, alt i robust, d’aquells ........... 

dimarts, 7 de juliol del 2015

Demà serà... un altre dia! ///

Ja ho tinc clar. Des de demà mateix m’hi posaré. Des de demà mateix seré una persona nova, ja no em farà mandra dir el que penso ni fer el que vull. Encara que em costi, encara que em faci mal... seré, des de demà mateix, jo. Tal qual, tal com raja, sense matisos ni contemplacions. A partir de demà, no pensaré en si ofenc o no, en si faig nosa, en si malpensen de mi. S’ha acabat fingir o dir només el que tothom vol escoltar. Demà serà un altre dia, l’inici d’un nou jo; demà vull ser el que sóc sense embolcalls ni disfresses, dormiré amb la tranquil·litat dels sincers, dels transparents, dels autèntics. Aniré pel món amb el cap ben dret, segur de mi i convençut. Sé que em diran que sóc arrogant, pedant, cregut, presumptuós, altiu, superb... que estic envanit. Però això passarà aviat, tan aviat com descobreixin com sóc, com és aquest nou home renovat, renascut, fins i tot; i no els ha de costar perquè jo seré, a partir de demà, tal com semblaré. Ja no vull dir mai més el que sigui convenient, ja no faré mai més el que sigui correcte si a mi no m’ho sembla, encara que no em costi cap esforç; ja no deixaré de fer o dir el que em sembli millor, allò que sento com a autèntic i que reflecteix el meu tarannà. Des de demà no cauré en el parany de callar si vull parlar, d’estar-me quiet si vull fer res, de somiar, de contemplar. El temps de fingir s’acaba avui i demà serà un altre dia, una altra vida.
La veritat s’imposarà per damunt de matisos o embolics, des de demà ........