Una tarda de tardor ///
(no
apte per a glucèmics)
Era
una tarda plujosa de dissabte. El dia tenia pressa per descansar i el vent
enlairava les fulles caigudes dels arbres. L’olor de la terra mullada,
penetrava a tots els indrets de la casa i omplia la nostra habitació amb el seu
perfum deliciós. No venia de gust sortir amb un ambient malagradós i sí, en
canvi, lliurar-se a l’escalf confortable del llit. Havíem dinat tard i no feien
res de bo a la televisió.
-M’agrada
com somrius
-A
tu se’t il·lumina la cara quan ho fas.
-Fes-me
un petó, d’aquells tan tendres que em fas.
-No
et canses d’abraçar-me?
-No.
Cada dia m’agrada més.
-I
el braç, no et fa mal?
-No,
estic molt bé. Vine... fes-me un altre petó!
-----
-Això
deu ser el cel, oi?
-Tu
ets el meu cel.
-I
tu el meu... t’estimo molt.
********
***********
***************
***********
***************