Una
casualitat///
En
sentir la musiqueta del despertador (Déu, com l'odio!), les
parpelles se'm van obrir com si fossin persianes elèctriques
accionades amb un control remot. Amb penes i treball vaig deixar
caure les cames pel costat del llit; després, a cop d'abdominals, el
tronc amunt fins a asseure'm. Atordit encara, amb les funcions
cerebrals en mínims, em vaig alçar per a anar al lavabo arrastrant
els peus pel parquet del terra. Davant la tassa de porcellana blanca,
em posà eixancarrat de cames amb una mà recolzada a les fredes
peces de gres, i l'altra per dins els calçotets. Amb gest hàbil
(més per automàtic que no pas per destresa conscient) em vaig
treure la titola mig trempada a l'estil botifarró i apuntant al gorg
de fons blanc (blanc? Bé, més o menys). Després d'uns instants de
bloqueig, la pixera es precipità amb força cap a l'objectiu donant
la sensació que l'aigua bullia per l'efecte de l'escuma que es
generà. Un parell d'espolsades i deso l'eina a ca seva (coi, no me
l'he eixugat! Bah, després...)
Davant
del mirall, admiro aquest bé de Déu que tinc més avall dels
pectorals.....
