Una casualitat///

En sentir la musiqueta del despertador (Déu, com l'odio!), les parpelles se'm van obrir com si fossin persianes elèctriques accionades amb un control remot. Amb penes i treball vaig deixar caure les cames pel costat del llit; després, a cop d'abdominals, el tronc amunt fins a asseure'm. Atordit encara, amb les funcions cerebrals en mínims, em vaig alçar per a anar al lavabo arrastrant els peus pel parquet del terra. Davant la tassa de porcellana blanca, em posà eixancarrat de cames amb una mà recolzada a les fredes peces de gres, i l'altra per dins els calçotets. Amb gest hàbil (més per automàtic que no pas per destresa conscient) em vaig treure la titola mig trempada a l'estil botifarró i apuntant al gorg de fons blanc (blanc? Bé, més o menys). Després d'uns instants de bloqueig, la pixera es precipità amb força cap a l'objectiu donant la sensació que l'aigua bullia per l'efecte de l'escuma que es generà. Un parell d'espolsades i deso l'eina a ca seva (coi, no me l'he eixugat! Bah, després...)

Davant del mirall, admiro aquest bé de Déu que tinc més avall dels pectorals.....