La promesa ///

Va arribar al davant de l’entrada  del metro sensre saber ben bé, com havia sortit de l’oficina del director de la seva empresa. Al cap, no deixava de sentir com un ressò atrapant en el cervell, les paraules del director dient-li que tancàven i que ja podia marxar cap a casa. Palplantat enmig de la gent que l’envoltava passant-lo per dreta i esquerra, alguns se’l miraven amb cara de dir: “estàs tonto, noi”?

Potser van ser 30 segons, o 3 minuts, que es va estar allí, immòbil, amb els braços caiguts, les espatlles destensades, l’estomac fluix, els ulls perduts mirant alguna cosas indeterminada… Un cop a l’esquena el va fer trontollar. Un home gran, d’uns setanta  anys, va fer el gest de sostenir-lo en veure que es va desequilibrar. Alhora que estenia els braços per agafar-lo per les espatlles, es disculpava sentidament pel cop involuntari que li havia donat.

No va respondre a les disculpes. Es va redreçar i va començar a mirar al seu voltant amb ulls estranyats, com si no sabés on era.

L’home gran, se li va plantar al davant i amb expressió irada el va escridassar:

-Que no em sent potser? Que està borratxo? Li estic demanant disculpes, home!

Ell, ni tan sols se’l mirava. És a dir, mirava més enllà del cap del vell de cabells grisos i ulls estrets per l’enuig; podia distingir el perfil dels edificis que hi havia a l’altra banda del carrer, però la cara de l’home que li parlava la veia borrosa.

L’home insistia a demanar-li disculpes i alhora li retreia que no li fes cas. D’una, el va estirar per la màniga mirant de portar-lo fora del pas dels vianants que entraven i sortien del metro. Ell es va deixar fer i com si fos un autòmata el va seguir fins un banc que hi havia a prop. Una empenta suau al pit el va fer seure.

Una dona carregada amb dues bosses de súper plenes de fruita i paquets de pasta, s’hi va acostar en veure l’escena d’un vell abraonat sobre l’home jove que estava assegut al banc amb el cap dret i la mirada perduda.

-Que no es troba bé? –es va interessar.

-Veste’n dona dels collons! –exclamà el vell- Qui t’ha demanat res a tu?

La dona va marxar remugant ..........