Rutines
Van
arribar, com cada dia, passades les vuit a casa. Van coincidir al
portal i van pujar plegats amb l'ascensor. No era gens estranya
aquella coincidència perquè, malgrat que treballaven en diferents
empreses, feien el mateix horari.
Els
primers 45 minuts, tancada ja la porta del seu pis, eren d'activitat
protocol·lària: deixar claus, portàtils, mòbil, dutxa,
canvi de roba, preparar el sopar i seure al sofà davant la tele.
També
les preguntes eren les habituals: "què tal el dia", "com
ha anat la reunió", "i el teu cap?", "teniu
molta feina?" "fan alguna peli interessant?"....
Que dolenta és la rutina! O almenys per alguns...
ResponEliminaLa vida dels casats és dura. Ja se sap.
ResponEliminaGràcies, Martina.