dimarts, 13 de maig del 2014

Rutines

Van arribar, com cada dia, passades les vuit a casa. Van coincidir al portal i van pujar plegats amb l'ascensor. No era gens estranya aquella coincidència perquè, malgrat que treballaven en diferents empreses, feien el mateix horari. 
Els primers 45 minuts, tancada ja la porta del seu pis, eren d'activitat protocol·lària:  deixar claus, portàtils, mòbil, dutxa, canvi de roba, preparar el sopar i seure al sofà davant la tele. 
També les preguntes eren les habituals: "què tal el dia", "com ha anat la reunió", "i el teu cap?", "teniu molta feina?" "fan alguna peli interessant?"....

2 comentaris:

  1. Que dolenta és la rutina! O almenys per alguns...

    ResponElimina
  2. La vida dels casats és dura. Ja se sap.
    Gràcies, Martina.

    ResponElimina