Careu///

-Demà anirem d'excursió fins als gorgs.

Que bé, demà anirem d'excursió als gorgs i podré saltar des de les pedres polides fent la bomba. Nadaré fins el salt d'aigua i m'hi posaré sota com si estigués en una dutxa d'aigua freda, fredíssima. La pell se m'enrogirà de freda que està i per la força que té quan em cau al damunt. Em capbussaré i bussejaré per l'aigua transparent del gorg mirant de trobar els peixos. Buscaré entre les pedres, entre les tiges de canyís i per dessota les algues del fons per a veure'ls. Son esquius, no els veig mai.

-Hi ha peixos, oi?

-És clar que n'hi ha, però s'amaguen.

-Perquè s'amaguen?

-Perquè tenen por.

-De què?

-De tu.

-De mi?

-Sí, de tu.

-Però si jo no els vull fer cap mal...

-Però ells no ho saben això i prefereixen amagar-se.

-Jo només vull jugar amb ells.

-Ells jugarien amb tu si fossis peix, però no n'ets.

No, no sóc peix. M'agradaria ser peix i així ja no caldria que s'amaguessin i jugaríem. Ens ho passaríem molt bé. Jo no els vull fer mal, només jugar.

-T'ho has passat bé, Careu?

-Si, però no he vist els peixos. Segur que n'hi ha?

-Segur.

-Però jo no els he vist...

-Perquè quan et poses dins de l'aigua s'espanten i fugen corrents cap el seu amagatall. Per això no els veus.

-I després, quan marxem... tornen a sortir dels amagatalls?

-Si, quan marxem surten i juguen entre ells.

-I perquè no volen jugar amb mi?

-Perquè no ets peix, Careu. Tu ets un nen i els fas por.

-Però si sóc un nen, com els puc fer por? Els nens no fem por.

-Sí, ets un nen, però ets gran i ells son molt petits. Per això tenen por.

-Tu ets MÉS gran i no em fas por.

-Perquè jo t'estimo.

-Jo també els estimo els peixos. Molt! Perquè em tenen por?

-Perquè no ho saben que els estimes.