Renéixer///
M'empasso
l'aire fred i nival,
m'omplo
els pulmons sentint-lo ben dins,
alço
el cap, el sol m'acarona,
aspiro
fort i m'assadollo.
L'esperit
se separa de mi,
ens
independent, lliure del tot,
amb
aleteig vigorós vola,
s'enlaire
cercant vells horitzons,
indrets
imaginats i viscuts,
valls
entre muntanyes, rius i estanys.
Solca
en soledat en un mar d'aire,
com
les aus en brises tranquil·les,
atalaiant
paisatges, colors.
Torno
a casa, de retorn al cos,
curull
de perfums i bellesa,
satisfet
del viatge però amb enyor.
El
gaudi no és ple, em manca tocar,
sentir
la humitat de les herbes,
el
frec de branques que fereixen,
la
molsa cedint sota els meus peus,
la
remor de les fulles ballant...
Un
dia vindré a descansar-hi,
serà
per sempre, confondre-m'hi,
ser-ne
part, viure-hi i renéixer.
No en diuen viatges astrals d'això? No sé, però sona a passeig plaent o com a mínim serè i relaxant.
ResponEliminaAra bé, si és el que em penso... espero fer la passejada d'aquí a molt, molt de temps.
És un passeig, sí, per la memòria dels sentits i es pot fer sempre que vols (més barat que Ryanair). I també, quan toqui, és la última que vull fer. Però no pas ara, ara mateix estic ocupat!
Elimina