L'exposició///
El
dimecres s'havia acabat! Les vuit del vespre i ja era hora de tornar
a casa. Els dimecres se'm penjaven a l'esquena com un dels dies menys
transcendents, de fet els tenia mania i no sé si per què no són el
començament de la setmana o perquè encara no és el cap de setmana.
Pot ser perquè sóc pessimista de mena i mai encerto a veure el got
mig ple. De fet, la millor notícia dels dimecres, era que l'endemà
ja era dijous i això volia dir que només restava un dia per a tenir
festa. De nou!
Camí
de casa, capficat en cabòries, em sorprengué un home que em barrava
el pas. Somreia i no em va fer l'efecte de perillositat. Acotava el
cap lleugerament com mostrant, d'entrada, una certa submissió; com
concedint-me sense disputa la supremacia del moment.
-No
m'interessa -li vaig dir abans que ell badés boca i fent una finta
amb el cos per a esquivar-lo.
-No
venc res -va replicar amb veu baixa situant-se just al meu costat
mentre jo seguia caminant.
-Doncs?
Per
un moment em va fer sentir malament en decidir, precipitadament, que
era un d'aquests homes que et volen fer entrar en una botiga de
compra-venda d'or, o d'unes rebaixes de vestits, o algun restaurant.
Ja m'hi havia trobat anteriorment. També hi ha qui se't posa al
davant per a oferir-te un treball que et proporciona ingressos
espectaculars, o que et volen subscriure a una ONG, o als pesats del
Círculo de Lectores. No em venia de gust haver d'escoltar un discurs
dit sense a penes respirar i aprés de memòria per a encolomar-li
alguna cosa a qualsevol incaut del carrer. Volia arribar a casa i
seure al sofà mentre al microones se m'escalfaven els macarrons que
havien sobrat del migdia. Potser volia que l'ajudés amb una adreça? .........
El teu relat m'ha deixat amb un gust agredolç, i més agre que no pas dolç. Això sí, m'ha tingut expectant fins al final.
ResponEliminaSaps? Crec que em repugna més l'home que mostra la seva dona com un espectacle de fira, que no pas els visitants que deixen anar els seus fluïds sobre ella.
M'agrada la teva narrativa, Octavi.
Les consciències s'agiten amb raó des de morals educades “ad hoc”. Es remouen i rebel·len legítimament des de la mateixa raó. I si era ella qui ho volia?
EliminaEm plau molt haver-te provocat aquest regust agredolç. Gràcies pel teu comentari, MartinaH!
Es la tercera vegada que intento el comentari( serà la vençuda?).
ResponEliminaHe tingut que revisar tot el cataleg de parafilies, i no he trobat cap que complis en totes les premises. He pensat en l'exhibicionisme de la dona, però dius que no s'immuta, llavors on és l'excitació que li podria provocar?.L' excitació per l'olor als visitants?,en veure la nuesa?.Sóc completament perduda!
Potser em decanto per creure que només es tracta d'un acte gregari, la majoria d'observadors van copian el que veuen fer a altres, i que posiblement no farien en solitari.
Sylvia
Afortunadament, només hi ha trets característics generalitzats per a mirar d'agrupar les persones per afinitats, fílies, etc. Cadascú és cadascú individualment i hi ha gent que exerceix aquesta individualitat amb llibertat i sense complexos. Siguin actes mimètics o no. I tots som actors de la nostra pròpia existència. Defora tot és opinable.
EliminaGràcies pel teu comentari i per la visita, Sylvia!