Freda
///
Et
miro. Sembles freda i ets distant,
cada
dia vens, no sempre et veig.
Sé
que no t'amagues ni ho pretens,
les
coses son així, van com van.
Somric
complagut quan ets plena,
sempre
em sorprèn i no sé perquè,
m'embadaleixo
contemplant-te
mentre
dubto si ja ho ets avui,
o
potser en seràs demà, tan és.
Resplendent
per préstecs a hores,
amb
invisible poder atraus,
fascines
ments, eleves masses.
Sucumbeixo
a tu sense remei.
Et
miro, i encara que freda,
en
la teva faç i niua l'amor,
creença
ancestral de qui es deleix
per
haver-lo i no sap on mirar.
I
tu, impertèrrita, distant,
tornes
a marxar i a revenir,
resplendent
per préstec casual,
ignorant
de qui et mira amb delit
Sovint o... de vegades... les persones amb aparença freda, es fonen amb més facilitat sota la calidesa de les paraules boniques, que no pas d'altres.
ResponEliminaUn mer escut; el mateix que els hi serveix per aparentar la ignorància vers els que els miren.
Tan sols de vegades o... també sovint...
Tens tota la raó. El poder de la paraula és immens i pot esdevenir arma o clau segons la intenció de qui la domina. També és balsàmica i pot guarir. Fa por, oi?
EliminaGràcies, Martina!
Satèl.lit natural de la Terra que no es deteriora amb el temps, no té ni llum propia, ni atmosfera ni aigua.
ResponEliminaSí, i ja veus per a quantes coses és útil aquest tros de pedra inhòspit i erm. Gràcies per la visita, sylvia.
Elimina