dilluns, 5 de maig del 2014

Careu///

-Demà anirem d'excursió fins als gorgs.
Que bé, demà anirem d'excursió als gorgs i podré saltar des de les pedres polides fent la bomba. Nadaré fins el salt d'aigua i m'hi posaré sota com si estigués en una dutxa d'aigua freda, fredíssima. La pell se m'enrogirà de freda que està i per la força que té quan em cau al damunt. Em capbussaré i bussejaré per l'aigua transparent del gorg mirant de trobar els peixos. Buscaré entre les pedres, entre les tiges de canyís i per dessota les algues del fons per a veure'ls. Son esquius, no els veig mai.
-Hi ha peixos, oi?
-És clar que n'hi ha, però s'amaguen.
-Perquè s'amaguen?
-Perquè tenen por.
-De què?
-De tu.
-De mi?
-Sí, de tu.
-Però si jo no els vull fer cap mal...
-Però ells no ho saben això i prefereixen amagar-se.
-Jo només vull jugar amb ells.
-Ells jugarien amb tu si fossis peix, però no n'ets.
No, no sóc peix. M'agradaria ser peix i així ja no caldria que s'amaguessin i jugaríem. Ens ho passaríem molt bé. Jo no els vull fer mal, només jugar.
-T'ho has passat bé, Careu?
-Si, però no he vist els peixos. Segur que n'hi ha?
-Segur.
-Però jo no els he vist...
-Perquè quan et poses dins de l'aigua s'espanten i fugen corrents cap el seu amagatall. Per això no els veus.
-I després, quan marxem... tornen a sortir dels amagatalls?
-Si, quan marxem surten i juguen entre ells.
-I perquè no volen jugar amb mi?
-Perquè no ets peix, Careu. Tu ets un nen i els fas por.
-Però si sóc un nen, com els puc fer por? Els nens no fem por.
-Sí, ets un nen, però ets gran i ells son molt petits. Per això tenen por.
-Tu ets MÉS gran i no em fas por.
-Perquè jo t'estimo.
-Jo també els estimo els peixos. Molt! Perquè em tenen por?
-Perquè no ho saben que els estimes.



2 comentaris:

  1. Et fa plantejar que moltes de les respostes que tens a punt de ser disparades, ja apreses, ja sabudes, poden albirar algun dubte.
    I que potser ens hauríem de qüestionar més evidències que podrien ser no tant evidents, perquè la nostra lògica no és absoluta.

    Potser no calia pensar tant, però a mi és el que m'ha suscitat... :)

    MH

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nostra lògica no és absoluta perquè és interessada. Ara m'has fet pensar tu a mi! :-)
      Gràcies, Martina!

      Elimina