La Finestra///
Les cortines abellien la llum del sol que penetrava a l’estança, matisant la brillantor encegadora i li proporcionava un agradable escalf, a més de lluminositat. Malgrat que tot just havia començat la primavera, semblava que el sol pretenia imposar un estiu avançat a caprici seu, i ella, asseguda al balancí, agraïa la seva visita mentre veia passar la gent apressada per a, ves a saber, quins quefers. Què hi guanyaven accelerant el pas? Arribar un minut abans? Ella, que s’omplia la mirada del paisatge que li permetia la finestra, encara descobria detalls nou que li havien passat desapercebuts.

Les figures d’homes, dones i nens, s’esmunyien amb rapidesa dels límits de la finestra. A penes podia distingir els colors de les vestidures ni els trets de la seva faç. Tot i això, era capaç de reconèixer a alguns dels qui hi passaven sovint: la mamà cridanera amb dues criatures; l’home vell que cada matí, a les onze, de dreta a esquerra, caminava amb pas vacil·lant i tornava, d’esquerra a dreta, a les dotze; el carter, que mai s’aturava a casa seva a deixar-hi cap carta i que, alguna vegada, s’havia posat, just davant la finestra, a remenar dins el carretó buscant alguna cosa...

També li havia passat que algú es parava a mirar cap dins.....