La cita///

La va despertar els grunys de l’Antoni. Devia somiar. Després d’uns minuts de mirar cap al sostre sense veure’l, per l’obscuritat de l’habitació, va decidir llevar-se. Va donar una ullada al despertador i  veié que encara li faltava mitja hora per les 7. Aleshores decidí que era igual i que ja no podria dormir més.

Mirant de no fer soroll, s’alçà i anà al bany del dormitori. En passar la mà per l’interruptor, s’encengueren els llums halògens del sostre que van fer aparèixer al mirall, una dona despentinada amb una camisa de dormir de cotó amb floretes estampades de colors diferents. Es va mirar fixament mentre se li escapava un badall. S’atansà fins a quasi tocar el mirall amb el nas mentre es repassava amb els dits les arrugues de la cara. Lamentablement, va pensar,  no eren per culpa del coixí.

Es va asseure a la tassa del vàter i va deixar que el cos alliberés els líquids retinguts durant la nit, amb un xiuxiueig característic. Després de passar un tros de paper per eixugar les restes d’orina als llavis de la vagina, s’alçà novament per a enfrontar-se a la dona del mirall. La mateixa d’abans, va pensar, i va deixar anar un sospir mentre amb la mà esquerra s’endreçava .......