Una tarda de tardor ///

(no apte per a glucèmics)

Era una tarda plujosa de dissabte. El dia tenia pressa per descansar i el vent enlairava les fulles caigudes dels arbres. L’olor de la terra mullada, penetrava a tots els indrets de la casa i omplia la nostra habitació amb el seu perfum deliciós. No venia de gust sortir amb un ambient malagradós i sí, en canvi, lliurar-se a l’escalf confortable del llit. Havíem dinat tard i no feien res de bo a la televisió.

-M’agrada com somrius

-A tu se’t  il·lumina la cara quan ho fas.

-Fes-me un petó, d’aquells tan tendres que em fas.

-No et canses d’abraçar-me?

-No. Cada dia m’agrada més.

-I el braç, no et fa mal?

-No, estic molt bé. Vine... fes-me un altre petó!

-----

-Això deu ser el cel, oi?

-Tu ets el meu cel.

-I tu el meu... t’estimo molt.

********
               ***********
                                        ***************